Fitxa del llibre
×
![]()
L'anguila
Açò és un quadre, no una opinió. Paula Bonet
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Vicerectorat Cultura
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
L'anguila. Parlar de Paula Bonet i del seu treball és parlar de dibuix, gravat, pintura i escriptura. En totes i cadascuna d'aquestes disciplines s'ha introduït de ple com un cicló, reflex de la seua personalitat. Va fer els primers passos en la pintura i des d'ací va protagonitzar un gir cap al dibuix que la va conduir a l'escriptura. Els llibres il lustrats van ser la porta d'entrada a un món en què podia combinar les dues aspiracions artístiques: pintar i escriure. Amb la publicació de "La sed" (Lunwerg, 2016), estil i tema es van tornar més durs i molt emocionals. Paula Bonet va mantenir la figuració, però va remoure la iconografia i el color es va fer pàl lid i ombrívol, i van ressorgir l'escombrada i la veladura en la seua pintura. D'aquesta manera, transforma el seu pensament en una obra d'un talent plàstic cada vegada menys figuratiu i més matèric, elaborada a partir de vivències personals i d'una sèrie de reflexions sobre el significat de ser dona. Des d'aleshores, Bonet centra la seua obra en una eina que coneix molt bé, la pintura. En aquest context, "L'anguila" constitueix una mostra d'obra original i única, pintures en gran format i políptics distribuïts en tres parts, "L'herència", "La carn" i "La pintura", que formen un tot, però que ben bé podrien ser exposicions independents en què, en un primer colp de vista, ja veiem un evident desenvolupament plàstic en les formes, els colors i les textures.Hablar de Paula Bonet y de su trabajo es hablar de dibujo, grabado, pintura y escritura. En todas y cada una de estas disciplinas se ha introducido de lleno como un ciclón, reflejo de su propia personalidad. Dio sus primeros pasos en la pintura, y desde ahí protagonizó un giro hacia el dibujo que le condujo a la escritura. Los libros ilustrados fueron la puerta de entrada a un mundo en el que podía combinar sus dos aspiraciones artísticas: pintar y escribir. Con la publicación de "La sed" (Lunwerg, 2016), estilo y tema se volvieron más duros y muy emocionales. Paula Bonet mantuvo la figuración, pero removió la iconografía y el color se hizo pálido y sombrío, resurgiendo el barrido y la veladura en su pintura. De este modo, transforma su pensamiento en una obra de un talento plástico cada vez menos figurativo y más matérico, elaborada a partir de vivencias personales y de una serie de reflexiones sobre el significado de ser mujer. Desde entonces, Bonet centra su obra en una herramienta que conoce muy bien, la pintura. En este contexto, "La anguila" constituye una muestra a base de obra original y única, pinturas en gran formato y polípticos distribuidos en tres partes, "La herencia", "La carne" y "La pintura", que forman un todo, pero que bien podrían ser exposiciones independientes donde, en un primer golpe de vista, ya vemos un evidente desarrollo plástico en sus formas, colores y texturas.