Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

De llibres i plantes

Il·lustració botànica en les biblioteques de la Universitat de València: segles XVI-XIX

Autor/a: José M. Azkárraga

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Catàlegs varis

23,75 € 25,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9133-826-0

EAN:

9788491338260

Data:

10/11/2025

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

165x240 mm

Pàgines:

196

Matèria:

Any:

2025

Pes:

0 gr

Sinopsi

De llibres i plantes. Entre els segles XVI i XIX, el gravat va experimentar una evolució notable que va transformar la manera de representar les plantes. Durant el Renaixement, les il·lustracions botàniques van començar a respondre a criteris científics, cosa que va afavorir la identificació precisa d espècies amb aplicacions mèdiques. L avanç de les tècniques d impressió, especialment el gravat en coure desenvolupat al segle XVIII, va permetre representar amb més fidelitat les estructures vegetals, facilitant així una comprensió més acurada de la seua morfologia. La inclusió habitual d imatges en obres botàniques es va generalitzar i, junt amb la creació de jardins especialitzats, l edició de floras il·lustrades, els tractats descriptius amb suport gràfic i les revistes dedicades a la flora ornamental, es va promoure la divulgació del coneixement botànic, fent-lo més accessible per a investigadors, estudiants i públic interessat. Aquesta convergència entre art gràfic i ciència va consolidar la imatge com a eina clau en l ensenyament i l estudi de les plantes.Entre los siglos XVI y XIX, el grabado experimentó una notable evolución que transformó la manera de representar las plantas. Durante el Renacimiento, las ilustraciones botánicas comenzaron a responder a criterios científicos, lo que favoreció la identificación precisa de especies con aplicaciones médicas. La evolución de las técnicas de impresión, en especial el grabado en cobre desarrollado en el siglo XVIII, permitió representar con mayor fidelidad las estructuras vegetales, facilitando así una comprensión más exacta de su morfología. La inclusión habitual de imágenes en obras botánicas se generalizó y, junto con la creación de jardines especializados, la edición de floras ilustradas, los tratados de sistemática con apoyo gráfico y las revistas dedicadas a la flora ornamental, se promovió la divulgación del saber botánico, haciéndolo más accesible para investigadores, estudiantes y público interesado. Esta convergencia entre arte gráfico y ciencia consolidó la imagen como herramienta clave en la enseñanza y el estudio de las plantas.