Fitxa del llibre
×
![]()
Allà m'esperava la guerra. Memòries d'un republicà
Autor/a:
Jaume Domenjó Solà
Editor:
Universitat Jaume I
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Història Contemporània
Sinopsi
Allà m'esperava la guerra. Memòries d'un republicà. Jaume Domenjó, futbolista profesional con 18 años. Meses más tarde, portaliteras, al frente de Aragón, a la Guerra Civil. Participó en implacables combates que provocaron un millón de víctimas y la debacle del ejército republicano; después, los campos de refugiados, los vagones sellados hacia territorio alemán... hacia Burdeos... Allí, trabajos forzados en una gigantesca base submarina, hasta su evasión,... hasta Chevenceaux, bajo la ocupación alemana, sin documentación. Él dice: Es como si desfilara ante los ojos de mis nietos mi vida. Sin desvergüenza ni orgullo, los acontecimientos que cuento son rigurosamente ciertos. Después de más de cincuenta años no acabo de tener claro su orden cronológico. El qué es seguro es que participé personalmente o viví de muy cerca todos y cada uno de los momentos narrados. Consciente de haber sido uno de los numerosos autores del drama que rompió mi país y mi vida entera. Y durante cincuenta años me he pellizcado, cada mañana al despertarme, por tal de asegurarme de haberme salido de una pesadilla. No soy un héroe. Ni más brioso ni más temerario que cualquier otro. Sólo una vez, durante la retirada de la batalla del Ebro, creí que aquello era mi fin, pero en ningún otro momento dudé de mi destino. Jaume Domenjó, futbolista professional amb 18 anys. Mesos més tard, portalliteres, al front d Aragó, a la Guerra Civil. Participà en implacables combats que provocaren un milió de víctimes i la debacle de l exèrcit republicà; després, els camps de refugiats, els vagons segellats envers territori alemany... cap a Bordeus... Allí, treballs forçats a una gegantina base submarina, fins la seua evasió,... fins Chevenceaux, sota l ocupació alemanya, sense documentació. Ell diu: 'És com si desfilés sota els ulls del meus nets la meua vida. Sense desvergonyiment ni orgull, els esdeveniments que conte són rigorosament certs. Després de més de cinquanta anys no acabo de tenir clar el seu ordre cronològic. El què és segur és que vaig participar personalment o vaig viure de molt prop tots i cadascun dels moments narrats. Conscient d'haver estat un dels nombrosos autors del drama que va trencar el meu país i la meua vida sencera. I durant cinquanta anys m he pessigat, cada matí al despertar-me, per tal d assegurar-me d haver-me n sortit d un malson. No sóc un heroi. Ni més coratjós ni més temerari que qualsevol altre. Només una vegada, durant la retirada de la batalla de l Ebre, vaig creure que allò era la meua fi, però en cap altre moment vaig dubtar del meu destí.
Matèria:
Història Contemporània