Violencia de género desde la victimología

De la autopercepción a la heterodesignación

Editor: Universitat de les Illes Balears

Autor/a: Ruiz López, Cristina

Col·lecció N/D

23,75 € 25,00 €

Estoc: Sí

Termini lliurament

24-72h

Afegeix

Guardar

Dades de l'article

ISBN:

978-84-8384-479-3

EAN:

9788483844793

Data:

08/03/2023

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

150x210 mm

Pàgines:

172

Matèria:

Sociologia

Pes:

286 gr

BIC:

Sociedad y ciencias sociales / Sociedad y cultura: general / Grupos sociales

Sinopsi:

Segons les macroenquestes a escala europea i espanyola a dones víctimes de violència de gènere, un elevat nombre d aquestes no denuncia ni verbalitza els fets. Quins factors dificulten la denúncia? D entre tots els factors personals, psicològics, sociofamiliars, econòmics, educatius i estructurals, en aquest llibre ens aturam en l autopercepció de les víctimes. Aquesta primera passa en el procés de victimització en casos de violència de gènere està, a més, condicionada pels estereotips i rols de gènere, que hem anomenat la marca d Eva tractant de visibilitzar com operen la cultura i la socialització en la pròpia percepció de la identitat. La incidència d aquesta autopercepció en el procés penal pot ser de gran intensitat. Primer, perquè la condició de víctima ha de ser heterodesignada per un òrgan judicial després d un procés penal. En segon lloc, perquè la víctima ideal processal, això és la víctima que es percebi com a tal, denunciï, participi en l acusació, declari, recordi, doni detalls i vulgui ser reparada, no sol coincidir amb les dones víctimes de violència de gènere, el perfil de les quals és molt variat. El procés penal ha de conèixer aquest procés de victimització que experimenten les dones per entendre i interpretar amb perspectiva feminista les necessitats d assistència, protecció, participació i reparació. Una Administració de justícia cega al gènere i al procés de victimització ni compleix la seva funció ni és un recurs útil i eficaç per erradicar la violència de gènere.Según las macroencuestas a escala europea y española a mujeres víctimas de violencia de género, un elevado número de ellas no denuncia ni verbaliza los hechos. ¿Qué factores dificultan la denuncia? De entre todos los factores personales, psicológicos, socio-familiares, económicos, educativos y estructurales, en este libro nos detenemos en la autopercepción de las víctimas. Este primer paso en el proceso de victimización en casos de violencia de género está además condicionado por los estereotipos y roles de género, lo que hemos denominado la marca de Eva, tratando de visibilizar cómo operan la cultura y la socialización en la propia percepción de la identidad. La incidencia de esta autopercepción en el proceso penal puede ser de gran intensidad. Primero, porque la condición de víctima debe ser heterodesignada por un órgano judicial tras un proceso penal. En segundo lugar, porque la víctima ideal procesal, esto es la víctima que se perciba como tal, denuncie, participe de la acusación, declare, recuerde, de detalles y quiera ser reparada, no suele coincidir con las mujeres víctimas de violencia de género, cuyo perfil es de lo más variado. El proceso penal debe conocer este proceso de victimización que experimentan las mujeres para entender e interpretar con perspectiva feminista sus necesidades de asistencia, protección, participación y reparación. Una administración de justicia ciega al género y al proceso de victimización ni cumple con su función ni es en un recurso útil y eficaz para la erradicación de la violencia de género.