Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Tres sistemas de policía predictiva en España: VIOGÉN, RISCANVI y VERIPOL

Evaluación desde una perspectiva de derechos humanos

Autor/a: Martínez Garay, Lucía

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Papers

17,10 € 18,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-659-9

EAN:

9788411186599

Data:

18/2/2026

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

190x270 mm

Pàgines:

232

Matèria:

Geografia

Any:

2025

Pes:

544 gr

BIC:

LNDC - Derecho / Leyes de jurisdicción especial / Derecho constitucional y administrativo

Sinopsi

Tres sistemas de policía predictiva en España: VIOGÉN, RISCANVI y VERIPOL. ¿Cuál es la capacidad predictiva de los algoritmos diseñados para prevenir la delincuencia? ¿Son eficaces? ¿Son lo suficientemente transparentes? ¿Tienen sesgos? Para responder a estas preguntas, este estudio analiza tres herramientas algorítmicas utilizadas por la Administración española para hacer estimaciones de riesgo en los ámbitos policial y penitenciario (VioGén, RisCanvi y VeriPol, esta última con inteligencia artificial) con la finalidad de evaluar su funcionamiento, en particular en términos de su respeto a los derechos fundamentales. El estudio combina métodos cuantitativos y cualitativos, y ha sido realizado por profesores de la Universitat de València y de la Universitat Politècnica de València, expertos en distintas ramas del derecho (penal, administrativo y constitucional), así como en estadística y matemáticas. Los objetivos principales son analizar la capacidad predictiva de los tres sistemas y su eficacia para alcanzar el objetivo que pretenden (reducción de la delincuencia); valorar su grado de transparencia, tanto para la ciudadanía en general como para las personas directamente afectadas por su uso; identificar y discutir posibles sesgos, y comprobar si respetan el marco legal europeo y español vigente, prestando especial atención a la normativa sobre protección de datos personales y a la regulación del uso de sistemas automatizados de toma de decisiones. También se analiza si los costes para los derechos fundamentales que conlleva el uso de estas herramientas exceden lo que sería legítimo, necesario y/o proporcionado en relación con el beneficio actual o probable en términos de prevención del delito. El estudio subraya la importancia de la transparencia para hacer posible el necesario debate público que debe existir sobre herramientas que, como las tres analizadas, son utilizadas por los poderes públicos como apoyo para tomar decisiones que pueden redundar en restricciones de derechos fundamentales.Quina capacitat predictiva tenen els algorismes dissenyats per a prevenir la delinqüència? Són eficaços? Són prou transparents? Tenen biaixos? Per a respondre aquestes preguntes, aquest estudi analitza tres eines algorítmiques utilitzades per l Administració espanyola per a fer estimacions de risc en els àmbits policial i penitenciari (VioGén, RisCanvi i VeriPol, la darrera amb intel·ligència artificial), amb la finalitat d avaluar-ne el funcionament, en particular en termes del seu respecte als drets fonamentals. L estudi combina mètodes quantitatius i qualitatius, i ha estat realitzat per professors de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València experts en diferents branques del dret (penal, administratiu i constitucional), així com en estadística i matemàtiques. Els objectius principals són analitzar la capacitat predictiva dels tres sistemes i la seua eficàcia per a assolir l objectiu que pretenen (reducció de la delinqüència); valorar el seu grau de transparència, tant per a la ciutadania en general com per a les persones directament afectades pel seu ús; identificar i discutir possibles biaixos, i comprovar si respecten el marc legal europeu i espanyol vigent, amb especial atenció a la normativa sobre protecció de dades personals i a la regulació de l ús de sistemes automatitzats de presa de decisions. També s analitza si els costos per als drets fonamentals que comporta l ús d aquestes eines excedeixen el que seria legítim, necessari o proporcionat en relació amb el benefici actual o probable en termes de prevenció del delicte. L estudi subratlla la importància de la transparència per a fer possible el necessari debat públic que ha d existir sobre eines que, com les tres analitzades, són utilitzades pels poders públics com a suport per a prendre decisions que poden redundar en restriccions de drets fonamentals.