Sociedad y desastre en las Filipinas del siglo XVII

El temblor de San Andrés de 1645

Autor/a: Paulina Machuca

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Història

11,99 €

Disp. Fabricant

Termini de lliurament estimat:

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-642-1

EAN:

9788411186421

Data:

10/2/2026

Idioma:

castellà

Format:

e-Book

Matèria:

Història Moderna

Any:

2025

BIC:

RNR - Ciencias de la tierra, geografía, medioambiente, planificación / El medioambiente / Desastres naturales

Sinopsi

Sociedad y desastre en las Filipinas del siglo XVII. Paulina Machuca sostiene elocuentemente que los desastres no son naturales, sino que son un producto social. El desastre de 1645, cuando un gran terremoto destruyó tres cuartas partes de Manila, tardó setenta años en gestarse. El colonialismo español transformó un asentamiento de paja y madera en una ciudad de piedra y tejas, haciéndolo aún más vulnerable. Este proceso se repitió, en mayor o menor medida, en todo el archipiélago. Machuca cuenta esta historia con detalles convincentes: la tragedia de esa fatídica noche, la forma en que se reconstruyó la ciudad, las lecciones aprendidas o desaprendidas, cómo la población local aprovechó la oportunidad para rebelarse contra los intrusos del otro lado del océano y las razones por las que la gente pensó que ocurrió el terremoto. La historia de Filipinas, sostiene, está estrechamente ligada a sus propiedades sísmicas. Es una historia fascinante y ella la cuenta con gran erudición y perspicacia. También es una contribución importante a la historia moderna temprana de Filipinas y a la de España en el Pacífico. Asimismo, hay lecciones, afirma ella, en esta historia a las que haríamos bien en prestar atención en el mundo demasiado frágil de hoy. Me inclino a estar de acuerdo con ella (Greg Bankoff, autor de Cultures of Disasters: Society and Natural Hazards in the Philippines ). Paulina Machuca sosté de manera eloqüent que els desastres no són naturals, sinó que són un producte social. El desastre de 1645, quan un gran terratrèmol va destruir tres quartes parts de Manila, tardà setanta anys a gestar-se. El colonialisme espanyol transformà un assentament de palla i fusta en una ciutat de pedra i teules, fent-lo encara més vulnerable. Aquest procés es va repetir, d alguna manera, a tot l arxipèlag. Machuca conta aquesta història amb detalls convincents: la tragèdia d aquella nit fatídica, la manera com es va reconstruir la ciutat, les lliçons apreses o desapreses, com la població local aprofità l oportunitat per a rebel·lar-se contra els intrusos de l altra banda de l oceà i les raons per les quals la gent pensà que s havia produït el terratrèmol. La història de Filipines, sosté, està estretament lligada a les seues propietats sísmiques. És una història fascinant i ella la conta amb gran erudició i perspicàcia. També és una contribució important a la història moderna primerenca de Filipines i a la d Espanya al Pacífic. Així mateix, hi ha lliçons, afirma ella, en aquesta història a les quals faríem bé de prestar atenció en el món excessivament fràgil d avui. M incline a estar-hi d acord (Greg Bankoff, autor de Cultures of Disasters: Society and Natural Hazards in the Philippines ).