Rosa Torres

La construcció d’un llenguatge

Editor: Institució Alfons el Magnànim

Autor/a: Miralles, Francesc

Col·lecció N/D

28,50 € 30,00 €

Estoc: Sí

Termini lliurament

24-72h

Afegeix

Guardar

Dades de l'article

ISBN:

978-84-7822-931-4

EAN:

9788478229314

Data:

20/02/2023

Format:

cartoné

Mides:

170x240 mm

Pàgines:

222

Matèria:

Art

Pes:

0 gr

BIC:

Las artes / Formas de expresión artística / Pintura y pinturas

Sinopsi:

Aquest és un assaig biogràfic de Rosa Torres (València, 1848), la reconeguda artista que no volia ser artista, la pintora que abandonà Nova York, on presentava una mostra i gaudia d una beca Fulbright en els temps en què la capital americana era el somni de tots els futurs artistes. Aquesta és la història d una artista que rep una comanda d una gran galeria quan encara no havia pintat cap obra. Rosa Torres, en els seus inicis, va crear un zoo d hipopòtams, rinoceronts i felins que es confonien amb l herba del seu entorn. Va crear uns paisatges tan conceptuals que els arbres els conformaven paraules. Rosa Torres, intensificant el treball en el seu estudi, ens introdueix en uns jardins mig viscuts i mig somniats on esclata el color. Ella s endinsa en els boscos que ens retorna en la més pura essència seua. L artista que no volia ser artista extrau colors i paisatges nous creant un nou llenguatge, una nova simfonia. Els lectors veuran en el decurs de la biografia com una artista compromesa crea un nou llenguatge, com el construeix i el desenvolupa, i com el desconstrueix per a convertir-se en una de les paisatgistes més destacades de l art contemporani.Este es un ensayo biográfico de Rosa Torres (València, 1848), la reconocida artista que no quería ser artista, la pintora que abandonó Nueva York, donde presentaba una muestra y disfrutaba de una beca Fulbright en los tiempos en que la capital americana era el sueño de todos los futuros artistas. Esta es la historia de una artista que recibe un pedido de una gran galería cuando todavía no había pintado ninguna obra. Rosa Torres, en sus inicios, creó un zoo de hipopótamos, rinocerontes y felinos que se confundían con la hierba de su entorno. Creó unos paisajes tan conceptuales que los árboles les conformaban palabras. Rosa Torres, intensificando el trabajo en su estudio, nos introduce en unos jardines medio vividos y medio soñados donde estalla el color. Ella se adentra en los bosques que nos devuelve en la más pura esencia suya. La artista que no quería ser artista extrae colores y paisajes nuevos creando un nuevo lenguaje, una nueva sinfonía. Los lectores verán en el decurso de la biografía cómo una artista comprometida crea un nuevo lenguaje, como lo construye y lo desarrolla, y como lo deconstruye para convertirse en una de las paisajistas más destacadas del arte contemporáneo.