Los moriscos antiguos murcianos

Expulsión, vuelta y permanencia (1609-1634)

Editor: Universitat de València

Autor/a: José Pascual Martínez

Col·lecció Biblioteca Estudios Moriscos

23,28 € 24,50 €

Estoc: Sí

Termini lliurament

24-72h

Afegeix

Guardar

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-036-8

EAN:

9788411180368

Data:

14/07/2022

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

230x150 mm

Pàgines:

450

Matèria:

Pes:

658 gr

BIC:

Humanidades / Religión y creencias / Religión: general

Sinopsi:

Los moriscos antiguos murcianos vivieron un proceso especial de asimilación por el cual, a principios del siglo XVII, los "muy ladinos" habían incorporado los mecanismos necesarios para "traspasarse" de moriscos a cristianos viejos e integrarse en el tejido social. Por esta razón quedaron al margen de los bandos de expulsión hasta que, a finales de 1613, la intransigencia de Felipe III y de Lerma, así como la de su brazo ejecutor, el conde de Salazar, les llevó a decretar su expulsión tras declararlos malos cristianos, con el argumento de que, si se exceptuaba a estos moriscos, se arruinaría toda la empresa de la expulsión. Sin embargo, los moriscos antiguos desobedecieron los bandos, permanecieron camuflados y, después, con la ayuda y connivencia de cristianos viejos, dieron cobertura a la vuelta de los embarcados. Mientras la Corona incautaba, subastaba y vendía los bienes que los moriscos no habían podido vender antes de abandonar sus casas, siguió la caza de los que volvían y de los que no habían salido para expulsarlos o condenarlos a galeras. Este escenario de sucesivas expulsiones persistió hasta el año 1634, cuando Felipe IV dio por finalizada la expulsión decretada por su padre.Els moriscos antics murcians van viure un procés especial d'assimilació pel qual, a principis del segle XVII, els "ladinos" havien incorporat els mecanismes necessaris per a "traspassar-se" de moriscos a cristians vells inserits en el teixit social. Per aquesta raó van quedar al marge dels bàndols d'expulsió, fins que a la fi de 1613 la intransigència de Felip III i de Lerma, així com del seu braç executor, el comte de Salazar, els va portar a decretar-ne l'expulsió després de declarar-los mals cristians, amb l'argument que, si aquests moriscos eren exceptuats de l'expulsió, s'arruïnaria tota l'empresa. No obstant això, els moriscos antics van desobeir els bàndols, van romandre camuflats i, després, amb l'ajuda i connivència de cristians vells, van cooperar en el retorn dels embarcats. Mentre la Corona confiscava, subhastava i venia els béns que els moriscos no havien pogut vendre abans d'abandonar les seues cases, va seguir la caça dels que tornaven i dels que no havien eixit per expulsar-los o condemnar-los a galeres. Aquest escenari de successives expulsions va persistir fins a l'any 1634, quan Felip IV va donar per finalitzada l'expulsió decretada pel seu pare.