Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

La poética quietista de Valle-Inclán

Autor/a: María Isabel González Gil

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Oberta

17,58 € 18,50 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-241-6

EAN:

9788411182416

Data:

16/10/2023

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

165x230 mm

Pàgines:

290

Matèria:

F. Hispànica

Any:

2023

Pes:

464 gr

BIC:

DC - Literatura y estudios literarios / Poesía

Sinopsi

La poética quietista de Valle-Inclán. Durante la década de 1907 a 1917 tuvo lugar un periodo de crisis existencial y literaria en la trayectoria de Valle-Inclán. En este tiempo comienza a poner por escrito en la prensa sus teorías estéticas, textos en los que se revela consciente de un cambio ligado a la inquietud por la mortalidad, donde cobran cuerpo los presupuestos de un arte perdurable y no mimético, y que culminan en la publicación de su tratado de estética 'La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales' (1916), de los poemas de 'El pasajero' y del experimento narrativo 'La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra' (1917). La poética que Valle-Inclán desarrolla en estos libros, el quietismo estético, se cimienta sobre un principio gnoseológico heredado del neoplatonismo y la tradición mística: la contemplación, un ejercicio de conocimiento amoroso que fundamenta una estética y una poética beligerantes con los códigos de la literatura realista. A pesar de que 'La lámpara maravillosa' es la poética más completa y representativa del Modernismo hispánico, desde su publicación ha sido su obra más controvertida, tanto por la unión de estética y mística, como por la presencia de temas y motivos del esoterismo y el ocultismo finiseculares. El arco que traza este libro va desde las fuentes de la poética quietista hasta su resonancia en obras posteriores, cuando ya el tiempo había dejado paso a su nueva estética, la esperpéntica.Durant la dècada de 1907 a 1917 va tenir lloc un període de crisi existencial i literària en la trajectòria de Valle-Inclán. En aquest temps comença a posar per escrit en la premsa les seues teories estètiques, textos en què es revela conscient d'un canvi lligat a la inquietud per la mortalitat, on prenen cos els pressupostos d'un art perdurable i no mimètic, i que culminen en la publicació del seu tractat d'estètica 'La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales' (1916), dels poemes de 'El pasajero', i de l'experiment narratiu 'La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra' (1917). La poètica que Valle-Inclán desenvolupa en aquests llibres, el quietisme estètic, es consolida sobre un principi gnoseològic heretat del neoplatonisme i la tradició mística: la contemplació, un exercici de coneixement amorós que fonamenta una estètica i una poètica bel·ligerants amb els codis de la literatura realista. Tot i que 'La lámpara maravillosa' és la poètica més completa i representativa del modernisme hispànic, des de la seua publicació ha estat la seua obra més controvertida, tant per la unió d'estètica i mística, com per la presència de temes i motius de l'esoterisme i l'ocultisme finiseculars. L'arc que traça aquest llibre va des de les fonts de la poètica quietista fins a la seua ressonància en obres posteriors, quan ja el temps havia deixat pas a la seua nova estètica, l'esperpèntica.