Fitxa del llibre
×
![]()
La poética quietista de Valle-Inclán
Autor/a:
María Isabel González Gil
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Oberta
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
La poética quietista de Valle-Inclán. Durante la década de 1907 a 1917 tuvo lugar un periodo de crisis existencial y literaria en la trayectoria de Valle-Inclán. En este tiempo comienza a poner por escrito en la prensa sus teorías estéticas, textos en los que se revela consciente de un cambio ligado a la inquietud por la mortalidad, donde cobran cuerpo los presupuestos de un arte perdurable y no mimético, y que culminan en la publicación de su tratado de estética 'La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales' (1916), de los poemas de 'El pasajero' y del experimento narrativo 'La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra' (1917). La poética que Valle-Inclán desarrolla en estos libros, el quietismo estético, se cimienta sobre un principio gnoseológico heredado del neoplatonismo y la tradición mística: la contemplación, un ejercicio de conocimiento amoroso que fundamenta una estética y una poética beligerantes con los códigos de la literatura realista. A pesar de que 'La lámpara maravillosa' es la poética más completa y representativa del Modernismo hispánico, desde su publicación ha sido su obra más controvertida, tanto por la unión de estética y mística, como por la presencia de temas y motivos del esoterismo y el ocultismo finiseculares. El arco que traza este libro va desde las fuentes de la poética quietista hasta su resonancia en obras posteriores, cuando ya el tiempo había dejado paso a su nueva estética, la esperpéntica.Durant la dècada de 1907 a 1917 va tenir lloc un període de crisi existencial i literària en la trajectòria de Valle-Inclán. En aquest temps comença a posar per escrit en la premsa les seues teories estètiques, textos en què es revela conscient d'un canvi lligat a la inquietud per la mortalitat, on prenen cos els pressupostos d'un art perdurable i no mimètic, i que culminen en la publicació del seu tractat d'estètica 'La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales' (1916), dels poemes de 'El pasajero', i de l'experiment narratiu 'La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra' (1917). La poètica que Valle-Inclán desenvolupa en aquests llibres, el quietisme estètic, es consolida sobre un principi gnoseològic heretat del neoplatonisme i la tradició mística: la contemplació, un exercici de coneixement amorós que fonamenta una estètica i una poètica bel·ligerants amb els codis de la literatura realista. Tot i que 'La lámpara maravillosa' és la poètica més completa i representativa del modernisme hispànic, des de la seua publicació ha estat la seua obra més controvertida, tant per la unió d'estètica i mística, com per la presència de temes i motius de l'esoterisme i l'ocultisme finiseculars. L'arc que traça aquest llibre va des de les fonts de la poètica quietista fins a la seua ressonància en obres posteriors, quan ja el temps havia deixat pas a la seua nova estètica, l'esperpèntica.