FUE EL net.art

Editor: Institució Alfons el Magnànim

Autor/a: Nilo, Casares

Col·lecció N/D

19,00 € 20,00 €

Estoc: Sí

Termini lliurament

24-72h

Afegeix

Guardar

Dades de l'article

ISBN:

978-84-7822-930-7

EAN:

9788478229307

Data:

28/04/2023

Idioma:

castellà

Format:

cartoné

Mides:

150x215 mm

Pàgines:

120

Matèria:

Art

Pes:

0 gr

BIC:

Sinopsi:

Aquest llibre és una successió de passatges que comença amb un perfil del net.art iberoamericà més primerenc, amb l excusa de l examen detingut de la netart latino database, obra de l uruguaià Brian Mackern, a la qual segueix una descripció de la situació a l Espanya de 1996, per a abundar en l ocorregut entre la València de llavors i hui, amb examen a part i detallat d una performance realitzada a València, de la qual s extrau valuosa informació sobre el net.art internacional, no sols l iberoamericà; es torna a un text de 1998 on s apunten les raons per les quals acabaríem confiant les nostres vides a la interconnexió de les xarxes digitals, convidant a qui faça olor el perill al infocidio 2.0, en demostrar, fruit d aquesta revisió realitzada en el XXI, que habitem una terra plana, si bé s obri una escotilla per la qual eixir de la planícia i elevar-nos a un art postcontemporani per vindre.Este libro es una sucesión de pasajes que comienza con un perfil del net.art iberoamericano más temprano, con la excusa del examen detenido de la netart latino database, obra del uruguayo Brian Mackern, a la que sigue una descripción de la situación en la España de 1996, para abundar en lo ocurrido entre la Valencia de entonces y hoy, con examen aparte y detallado de una performance realizada en València, de la que se extrae valiosa información sobre el net.art internacional, no solo el iberoamericano; se regresa a un texto de 1998 donde se apuntan las razones por las que terminaríamos confiando nuestras vidas a la interconexión de las redes digitales, invitando a quien huela el peligro al infocidio 2.0, al demostrar, fruto de esta revisión realizada en el XXI, que habitamos una tierra plana, si bien se abre una escotilla por la que salir de la planicie y elevarnos a un arte poscontemporáneo por venir.