Fitxa de l'article
eBook
×
![]()
Esto no tiene sentido
La interpretación materialista del arte
Autor/a:
Vanessa Vidal Mayor
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Estética y Crítica
Termini de lliurament estimat:
Sinopsi
Esto no tiene sentido. El arte dice y se dice de muchas maneras. Por ello, han sido también diversos los modos de abordarlo desde la estética filosófica a lo largo de la historia de esta disciplina. Este ensayo construye la noción de interpretación del arte de la mano del joven Adorno respecto a propuestas de autores como Hegel, Marx, Lukács, Freud y Benjamin, para concretar y defender la actualidad de la concepción de la estética como interpretación materialista de aquello que en el arte no se puede comprender reduciéndolo a sentido o a las intenciones del autor, pero que, por este carácter inconsciente, desconocido o todavía no sabido, dice más de la realidad que lo comprensible. Por eso, esta interpretación ya no se centra en lo sensato, sino en el carácter enigmático del arte como expresión de una sociedad que no se conoce a sí misma. Pero se trata de enigmas que ya no se resuelven traduciéndolos a lo sensato, sino que se y nos disuelven. La interpretación materialista de este arte se presenta así, a su vez, como estética crítica de la sociedad.L'art expressa i és expressat de moltes maneres. Per això, hi ha hagut també diverses maneres d'abordar-lo des de l'estètica filosòfica al llarg de la història. Aquest assaig construeix la noció d'interpretació de l'art de la mà del jove Adorno respecte a propostes d'autors com Hegel, Marx, Lukács, Freud i Benjamin, per a concretar i defensar l'actualitat de la concepció de l'estètica com a interpretació materialista d'allò que en l'art no es pot comprendre reduint-ho a sentit o a les intencions de l'autor, però que, per aquest caràcter inconscient, desconegut o encara no sabut, diu més de la realitat que allò que és comprensible. Aquesta interpretació, doncs, ja no se centra en allò assenyat, sinó en el caràcter enigmàtic de l'art com a expressió d'una societat que no es coneix a si mateixa. Però es tracta d'enigmes que ja no es resolen traduint-los a la sensatesa, sinó que es dissolen i ens dissolen. La interpretació materialista d'aquest art es presenta així, al seu torn, com a estètica crítica de la societat.