Fitxa de l'article
eBook
×
![]()
Espacio y jerarquía
Apuntes para una geometría radical
Autor/a:
Vicente Ordóñez Roig
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Prismas
Termini de lliurament estimat:
Sinopsi
Ensayo controvertido, abiertamente polémico y transversal, "Espacio y jerarquía. Apuntes para una geometría radical" aborda una cuestión espinosa: la constitución de grupos de poder en las instituciones académicas. El autor propone analizarla, además, desde el proyecto de una geometría radical, es decir, a partir de una técnica poética que entiende el espacio no como una estructura epistemológica que hace posible la aparición, el asentamiento y la proliferación de una élite que sobredetermina la investigación científica, sino como la manera de percibir la vida a través de la extensión material de los cuerpos y las cosas que pasan o son. Política, matemáticas, poesía o metafísica se entrecruzan en las páginas de un ensayo nacido con vocación dialógica que, no obstante, ofrece reposo incómodo.De lo que se trata en estas páginas no es tanto de controlar como de descontrolar los discursos; no tanto de fijar el rumbo como de desorientar la navegación; no tanto de regular como de desregular los programas de investigación... La geometría radical se acerca a la realidad mediante aproximaciones tentativas que nunca son definitivas: la naturaleza no fracturada de las cosas, el imprescindible escepticismo de base y la no permanencia en la historia de las ideas exigen a quien piensa desde aquí la virtud de la ironía con uno mismo y con su producto.Assaig controvertit, obertament polèmic i transversal, "Espacio y jerarquía. Apuntes para una geometría radical" aborda una qüestió espinosa: la constitució de grups de poder en les institucions acadèmiques. L'autor proposa analitzar-la, a més, des del projecte d'una geometria radical, és a dir, a partir d'una tècnica poètica que entén l'espai no com una estructura epistemològica que fa possible l'aparició, l'assentament i la proliferació d'una elit que sobredetermina la investigació científica, sinó com la manera de percebre la vida a través de l'extensió material dels cossos i les coses que hi passen o hi són. Política, matemàtiques, poesia o metafísica s'entrecreuen en les pàgines d'un assaig nascut amb vocació dialògica que, no obstant això, ofereix repòs incòmode.Del que es tracta en aquestes pàgines no és tant de controlar com de descontrolar els discursos; no tant de fixar el rumb com de desorientar la navegació; no tant de regular com de desregular els programes d'investigació... La geometria radical s'acosta a la realitat mitjançant aproximacions temptatives que mai són definitives: la naturalesa no fracturada de les coses, l'imprescindible escepticisme de base i la no permanència en la història de les idees exigeixen a qui pensa des d'ací la virtut de la ironia amb un mateix i amb el seu producte.