Fitxa del llibre
×
![]()
El vici de la introspecció. El descrèdit de l’humà. Espigolant Montaigne. Correspondència amb Josep Garcia Richart
Autor/a:
Josep Iborra Martínez
Editor:
Institució Alfons el Magnànim
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
El vici de la introspecció. El descrèdit de l’humà. Espigolant Montaigne. Correspondència amb Josep Garcia Richart. Després d Una literatura possible (2021) i el el Diari 1965-1977 (2022) apareix ara El vici de la introspecció, tercer títol de l Obra literaria de Josep Iborra. El volum està organitzat en tres parts. La primera, El descrèdit de l humà, conté uns assaigs de diferent extensió, entre els quals hi ha una sèrie que examina les implicacions de la sentència de Terenci —«Soc home: res del que és humà no m'és indiferent»— al llarg de la història de la cultura europea. Uns altres tenen un caràcter més filosòfic, sempre en relació amb aquesta màxima. Josep Iborra aborda també la qüestió del jo, la qual pren el protagonisme en la cultura moderna en detriment d una idea de l humà, que resta desacreditada o resulta incomprensible.
La segona part, Espigolant Montaigne. Extractes i notes sobre els Essais, és el resultat d una lectura a fons del llibre de Montaigne. Josep Iborra es limita, de vegades, a extractar-ne unes citacions o a apuntar una observació, però en la majoria dels casos aquestes notes esdevenen uns assaigs llargs i desenvolupats en què l examen i el comentari de Montaigne es prolonguen en una reflexió personal que connecta en més d un punt amb El descrèdit de l humà, on també són nombroses les referències a aquest autor.
El tercer i últim bloc d aquest volum està format per la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart. La majoria de les cartes conservades es van escriure totes durant els estius del 2005 al 2010. Durant la resta de l any no es cartejaven, perquè es veien sovint, gairebé cada setmana. Garcia Richart va iniciar aquesta correspondència el juliol del 2005 per combatre la solitud i mantenir el contacte amb el seu amic, que passava l estiu a Navajas, un poble de l Alt Palància. El lector d aquest epistolari podrà apreciar que es tracta d un document d un enorme interès, humà i literari alhora. Tots dos de la mateixa edat —eren del 29—, amics des de feia tant de temps, intercanvien reflexions sobre músiques i llibres, i fan balanç de diversos aspectes lligats a la seua experiència vital.
El títol d aquest volum de l Obra literària de Josep Iborra prové d una anotació breu, gairebé un aforisme, que apareix en un dels assaigs de la primera part: «El vici de la introspecció, o la introspecció com a vici, o els vicis de la introspecció.» És una anotació suggerida per la seua concepció de la literatura i per la frase «ce vice impuni, la lecture », de Valéry Larbaud, que citava sovint.Tras Una literatura possible (2021) y el Diari 1965-1977 (2022) aparece ahora El vici de la introspecció, tercer título de la Obra literaria de Josep Iborra. El volumen está organizado en tres partes. La primera, El descrèdit de l humà, contiene unos ensayos de diferente extensión, entre los cuales hay una serie que examina las implicaciones de la sentencia de Terencio —«Soy hombre: nada lo humano no me es indiferente»— a lo largo de la historia de la cultura europea. Otros tienen un carácter más filosófico, siempre en relación con la máxima anterior. Josep Iborra aborda también la cuestión del yo, que asume el protagonismo en la cultura moderna en detrimento de una idea de lo humano, que queda desacreditada o resulta incomprensible.
La segunda parte, Espigolant Montaigne. Extractes i notes sobre els Essais, es el resultado de una lectura a fondo del libro de Montaigne. Josep Iborra se limita, a veces, a extractar unas citaciones o a apuntar una observación, pero en la mayoría de los casos estas notas derivan en ensayos largos y desarrollados en los que el examen y el comentario de Montaigne se prolongan en una reflexión personal que conecta en más de un punto con El descrédit de l humà, donde también son numerosas las referencias a este autor.
El tercer y último bloque de este volumen está formado por la correspondencia entre Josep Iborra y Josep Garcia Richart. La mayoría de las cartas conservadas se escribieron todas durante los veranos del 2005 al 2010. Durante el resto del año no se carteaban, porque se veían a menudo, casi cada semana. Garcia Richart inició esta correspondencia en julio del 2005 para combatir la soledad y mantener el contacto con su amigo, que pasaba el verano en Navajas, un pueblo del Alt Palància. El lector de este epistolario podrá apreciar que se trata de un documento de un enorme interés, humano y literario a la vez. Los dos de la misma edad —eran del 29—, amigos desde hacía tanto de tiempo, intercambian reflexiones sobre músicas y libros, y hacen balance de varios aspectos ligados a su experiencia vital.
El título de este volumen de la Obra literària de Josep Iborra proviene de una anotación breve, casi un aforismo, que aparece en uno de los ensayos de la primera parte: «El vicio de la introspección, o la introspección como vicio, o los vicios de la introspección.» Es una anotación sugerida por su concepción de la literatura y por la frase «ce vice impuni, la lecture », de Valéry Larbaud, que citaba a menudo.