El tiempo de los amnésicos

Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo

Editor: Universitat de València

Autor/a: Teresa Sorolla Romero

Col·lecció Aldea Global

26,12 € 27,50 €

Estoc: Sí

Termini lliurament

24-72h

Afegeix

Guardar

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-051-1

EAN:

9788411180511

Data:

02/12/2022

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

160x240 mm

Pàgines:

372

Matèria:

Cine y Fotografía

Pes:

660 gr

BIC:

Sinopsi:

Las incertidumbres, las inconsistencias, los miedos y las obsesiones de cada época condicionan su arte, y el cine es uno de los dispositivos que los recoge, estiliza y arroja de nuevo al espectador. Desde la década de 1990 el cine nos invita a desconfiar de sus relatos. Los denominados 'mind-game films' convocan narradores amnésicos, durmientes o mentirosos; por ellos transitan figuras detectivescas que terminan descubriéndose como culpables del misterio que investigan; escritores atormentados son devorados por sus propias ficciones; los protagonistas proyectan, sin saberlo, siniestros 'doppelgängers' que circulan como personajes reales. Las más de las veces, ni el espectador ni los protagonistas son conscientes del delirante punto de vista desde el que se enuncia la historia hasta bien avanzada esta. Sin embargo, la alteración temporal de estos filmes (su no linealidad) y las imposibles contradicciones que van salpicando sus argumentos mueven a sospechar de la fiabilidad de la narración. Así, este tipo de cine pone en evidencia, por ejemplo, las promesas vacuas de la sobreabundancia de imágenes y de las nuevas tecnologías como sustentos de la memoria y la identidad del sujeto contemporáneo, de manera que se demanda un inusual esfuerzo de interpretación al espectador, que se enfrenta a ciertos fantasmas de su propio tiempo. Para facilitar esta decodificación se analizan sus mecanismos narrativos, así como sus argumentos y motivos visuales más recurrentes.Les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l'art, i el cinema és un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l'espectador. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats 'mind-game films' convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders pels quals transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seues ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, 'doppelgängers' sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l'espectador ni els protagonistes són conscients del delirant punt de vista des del qual s'enuncia la història fins a ben avançada aquesta. No obstant això, l'alteració temporal d'aquests films (la no linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d'imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d'interpretació inusual a l'espectador, que s'enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per a facilitar aquesta descodificació, ací s'analitzen els mecanismes narratius, arguments i motius visuals més recurrents d'aquest cinema.