Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

El metge Josep Torrubia Zea

Lliurepensador, maçó i socialista

Autor/a: Rosa Toran Belver

Editor: Afers

28,50 € 30,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-18618-16-1

EAN:

9788418618161

Data:

14/12/2021

Idioma:

català

Format:

cartoné

Mides:

223x150 mm

Pàgines:

358

Matèria:

Història Contemporània

Any:

2021

Pes:

0 gr

Sinopsi

El metge Josep Torrubia Zea. Sota l aparença d un metge cordial, s amagava un home que havia sigut, primer, aprenent de joier a Marsella i, després, mestre d una escola racionalista a Gràcia. Educat a Barcelona al si d una família d origen andalús, en un ambient lliurepensador i de conviccions republicanes, estudià medicina amb vora quaranta anys, casat i ja pare de dos fills. Acceptat per la maçoneria, va pertànyer a la lògia «Democracia» de Barcelona, al mateix temps que militava en formacions socialistes. Des de 1927 exercí la professió al Masnou, on esdevingué un metge estimat pel poble i les autoritats municipals. El seu ferm compromís en totes les iniciatives de canvi social durant els anys de la República l obligà a partir a l exili el 1939 amb la seva família i un nombrós grup de masnovins. A França, cercaren refugi al camp tots plegats, fent de pagesos, fins que l ocupació dels nazis els abocà a comprometre s de nou amb la lluita antifeixista, ara en els rengles de la Resistència. Després de l alliberament, Josep Torrubia, «commandant-médecin» de les Forces Françaises de l Intérieur, fundà a Tolosa de Llenguadoc un hospital per atendre, primer, els ferits de l operació Reconquesta d Espanya i, un poc més tard, els refugiats espanyols. Era el cèlebre Hospital Varsòvia, que dirigí fins a l agost de 1946, quan hagué de dimitir a causa de tensions internes i externes; aleshores, passà a col laborar amb la Creu Roja Republicana Espanyola. Amic de Joan Comorera, els conflictes aparellats a la Guerra Freda l allunyaren del PSUC, sense que això signifiqués la renúncia als ideals de justícia i llibertat que l havien animat des de la seva joventut. Rosa Toran. Doctora en Història i professora en diversos instituts de batxillerat. L any 1988 obtingué la Borsa d Estudis Agustí Duran i Sanpere dins els Premis Ciutat de Barcelona, i el 2021 se li va atorgar el I Premi Bones Lletres d Assaig Humanístic per l obra Hilda Agostini. Les armes de la raó d una mestra republicana, protestant i maçona, i pels treballs realitzats juntament amb Cèlia Cañellas sobre la política escolar de l Ajuntament de Barcelona i el seu personal polític, i les dones en els consistoris durant la Segona República i a la rereguarda durant la guerra. Responsable d arxius i publicacions de l Amical de Mauthausen i altres camps, comissària d exposicions i autora de llibres i articles sobre la deportació republicana als camps nazis, el 2015 fou guardonada amb el Premi Bages de Cultura. Àlvar Martínez-Vidal. Professor d història de la medicina i de la ciència, vinculat actualment a l Institut Interuniversitari López Piñero-Universitat de València i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona), és autor de diversos estudis sobre la labor humanitària duta a terme a França, a l exili, pels metges republicans espanyols i, en especial, pels catalans. Recentment, ha coordinat el dossier «La ayuda médica humanitaria a los refugiados españoles en Francia (1939-1950)», publicat per la revista Dynamis (2020), que aborda la mobilització mèdica transnacional davant la penosa situació sanitària, de milers de refugiats, sobrevinguda arran de la Retirada i l èxode a França el 1939.