Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Anticorrupció i pactisme

La Visita del General de Catalunya (1431-1714)

Autor/a: Ricard Torra i Prat

Editor: Afers

Col·lecció: Recerca i pensament

18,05 € 19,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-16260-93-5

EAN:

9788416260935

Data:

28/10/2020

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

210x135 mm

Pàgines:

404

Matèria:

Historia general

Any:

2020

Pes:

0 gr

BIC:

HBJ - Humanidades / Historia / Historia regional y nacional

Sinopsi

Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història —des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d institucions catalanes l any 1716—, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d aquest llibre: d una banda, «anticorrupció», perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il lícites dels oficials de la Generalitat; d altra banda, «pactisme», perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d un sistema polític —el català d època moderna— que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l eix vertebrador de la seva comunitat política.