Fitxa del llibre
×
![]()
Allò que passa mentre passa la vida
Autor/a:
Óscar Palomares Navarro
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Teatre Fil. Anglesa
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
"Allò que passa mentre passa la vida" es, a su manera, una carta de amor a las mujeres que han ido por la vida con delantal. En una conversación con su nieta Marina, Juana, luchadora incansable, nos cuenta su historia, que es, al mismo tiempo, la historia de su familia, de aquellos que son nombrados, pero que ya no están, y el relato de un pueblo que se expresa con apodos, anécdotas y personajes más reales que ficticios. Y lo hace como mejor puede y como mejor sabe, desde la rememoración de experiencias vividas, pero también movida por la necesidad de mentir para sobrevivir. En escena se condensan momentos presentes y recuerdos pasados fruto de las dulces experiencias de juventud vividas con su madre, pero también de viejos fantasmas de miseria que pugnan por volver con fuerza renovada. Mediante toques de comedia popular y pinceladas de melodrama costumbrista -tamizados con un sentido de tragedia vital que inviste a Juana con la máscara propia de una Antígona que decide sobrevivir a costa de mentir, matando verdades nada deseadas-, se teje un relato personal lleno de contradicciones y, sobre todo, de silencios. Fotografías, sábanas y medallas condensan el verdadero sentir de la cotidianeidad, de una realidad donde parece que nada pasa, pero pasa la vida."Allò que passa mentre passa la vida" és, a la seua manera, una carta d'amor a les dones que han anat per la vida amb davantal. En una conversa amb la seua neta Marina, Juana, lluitadora incansable, ens conta la seua història, que és, al mateix temps, la història de la seua família, d'aquells que són nomenats però ja no estan, i el relat d'un poble que s'expressa amb malnoms, anècdotes i personatges més reals que no ficticis. I ho fa tan bé com pot i tan bé com sap, des de la remembrança d'experiències viscudes, però també moguda per la necessitat de mentir per a sobreviure. A escena es condensen moments presents i records passats, fruit de les dolces experiències de joventut viscudes amb sa mare, però també de vells fantasmes de misèria que pugnen per retornar amb força renovada. Mitjançant tocs de comèdia popular i pinzellades de melodrama costumista -tamisats amb un sentit de tragèdia vital que investeix Juana de la màscara pròpia d'una Antígona que decideix sobreviure a costa de mentir, matant veritats gens desitjades-, es teixeix un relat personal ple de contradiccions i, sobretot, ple de silencis. Fotografies, llençols i medalletes condensen el veritable sentir de la quotidianitat, d'una realitat on sembla que res passa, però passa la vida.