Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Du nom au genre

Lope de Vega, la tragedia et son public

Autor/a: Florence D'Artois

Editor: Casa de Velázquez

Col·lecció: Bibliothèque de la Casa de Vel

27,55 € 29,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9096-075-2

EAN:

9788490960752

Data:

19/5/2017

Mides:

240x170 mm

Pàgines:

374

Matèria:

F. Hispànica

Any:

2017

Pes:

730 gr

BIC:

DSBD - Literatura y estudios literarios / Literatura: historia y crítica / Estudios literarios: general

Sinopsi

Du nom au genre. À une époque où toutes les pièces étaient normalement désignées par une étiquette hypergénérique, celle de comedia, Lope de Vega (1562-1635) a écrit six pièces qu'il a appelées tragedias et une trentaine de tragicomedias. Or la tragédie en Espagne était peu représentée hors du cadre des théâtres commerciaux, les corrales de comedias. Dans ces conditions, comment une idée de la tragédie suffisamment consistante pour être mobilisée dans les mécanismes de composition et de réception du théâtre de Lope a-t-elle pu se former ?En una época en que todas las obras se designaban indistintamente con una etiqueta hipergenérica, la de «comedia», Lope de Vega escribió seis obras teatrales que llamó «tragedias» y unas treinta «tragicomedias». Sin embargo, la tragedia española se consideraba como un género ajeno al mundo de los teatros comerciales, los «corrales de comedias». En estas condiciones, ¿cómo pudo tomar cuerpo una idea de la tragedia suficientemente sólida en los mecanismos de composición y recepción del teatro de Lope?Lope de Vega (1562-1635) wrote six works which he called tragedias and some thirty other tragicomedias, at a time when custom demanded that all works be assigned a super-generic label, namely comedia. Tragedy in Spain was known for a genre foreign to the world of commercial theatres?the corrales de comedias. In such conditions, how could a notion of tragedy be formed that was solid enough to operate in the mechanics of composition and reception of Lope?s plays?