Fitxa del llibre
×
![]()
Flora Medicinal de les Illes Balears
Autor/a:
Carles Amengual Vicens
Editor:
Universitat de les Illes Balears
Col·lecció:
Altres Obres
Sinopsi
Flora Medicinal de les Illes Balears. En aquesta obra s inclouen les 662 plantes medicinals de les Illes Balears que han estat referenciades en la literatura científica. De cadascuna d elles s analitzen la sinonímia i les denominacions populars, la descripció botànica, l hàbitat, la composició química, les parts utilitzades, l acció farmacològica, l ús terapèutic i la comparació en les farmacopees aiurvèdica, tibetana, xinesa, filipina, marroquina, mexicana i homeopàtica.
S han analitzat els estudis sobre flora medicinal del temps dels clàssics grecs i llatins -Hipòcrates, Teofrast, Galè, Dioscòrides, Plini-, àrabs -Ibn Sina-, i de la flora medicinal balear, medievals i moderns fins al segle xxi -des de Ramon Llull fins a Brotat et Terrers, Cursach i Arguimbau, Barceló i Combis, Bianor, Palau i Ferrer, Bonafè i Barceló, etc.
També s ha recollit la presència d aquestes espècies en la literatura i cultura popular -les plantes de les rondalles mallorquines i de Ramon Llull han format dos llibres publicats a part.
El lèxic popular, de gran riquesa, suma 3.626 noms i 3.027 gloses i refranys en llengua catalana que fan referència a les 662 plantes medicinals estudiades.
La part gràfica correspon a les fotografies de l Herbari Virtual del Mediterrani Occidental de la UIB i la col·lecció d aquarel·les, a les artistes Irene Mulet i Judit Morales.En esta obra se incluyen las 662 plantas medicinales de las Islas Baleares que han sido referenciadas en la literatura científica. De cada una de ellas se analizan la sinonimia y las denominaciones populares, la descripción botánica, el hábitat, la composición química, las partes utilizadas, la acción farmacológica, el uso terapéutico y la comparación en las farmacopeas ayurvédica, tibetana, china, filipina, marroquí, mexicana y homeopática.
Se han analizado los estudios sobre flora medicinal del tiempo de los clásicos griegos y latinos -Hipócrates, Teofrasto, Galeno, Dioscórides, Plinio-, árabes -Ibn Sina-, y de la flora medicinal balear, medievales y modernos hasta el siglo XXI -desde de Ramon Llull hasta Brotat et Terrers, Cursach y Arguimbau, Barceló y Combis, Bianor, Palau y Ferrer, Bonafè y Barceló, etc.
También se ha recogido la presencia de estas especies en la literatura y cultura popular -las plantas de las fábulas mallorquinas y de Ramon Llull han formado dos libros publicados aparte.
El léxico popular, de gran riqueza, suma 3.626 nombres y 3.027 glosas y refranes en lengua catalana que se refieren a las 662 plantas medicinales estudiadas.
La parte gráfica corresponde a las fotografías del Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental de la UIB y, la colección de acuarelas, a las artistas Irene Mulet y Judit Morales.