Fitxa del llibre
×
![]()
De viva veu
Autor/a:
Joan Fuster Ortells
Editor:
Afers
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
De viva veu. Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual amb projecció històrica, es va comprometre amb el país i el seu temps. És considerat un dels assagistes en català més importants del segle XX, que va esdevenir un referent cívic i, en certa manera, polític de les generacions d intel·lectuals posteriors a la Guerra Civil. De la seua immensa obra, destaca l assaig Nosaltres, els valencians (1962), un revulsiu en la societat valenciana del moment. Va estudiar l obra de Salvador Espriu, Josep Pla, Ausiàs March i Sant Vicent Ferrer, entre altres. La seua extensa producció es concreta en una seixantena de llibres, entorn de quatre mil articles, publicats en diversos periòdics i revistes, nombroses anotacions diàries, milers de fitxes de treball i milers de cartes amb altres escriptors i intel·lectuals. El 1984 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, per la de Barcelona i per la de València. Va ser distingit amb guardons com el Premi d Honor de les Lletres Catalanes i amb la Medalla d Or de la Generalitat de Catalunya. A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president d Acció Cultural del País Valencià i de l Associació d Escriptors en Llengua Catalana.
Fuster fou un gran conversador: ràpid, precís, irònic, sovint demolidor. La seua tertúlia dels dilluns amb els amics o les que mantenia fins a la matinada amb la gent que anava a visitar-lo a Sueca són famoses. En Fuster, fins i tot en el més doctoral dels seus treballs històrics, hi ha sempre una rara simbiosi entre parla i prosa, com una naturalitat col·loquial de l escriptura. La recíproca era igualment certa. Si la seua escriptura manté sempre alguna cosa de la proximitat dialogant, persuasiva, de la paraula pronunciada, el Fuster oral conservava també molta de la destresa i l enginy incisiu de l escriptor professional. Això, qui no ho va conèixer, ho va perdre. Com diu el vell adagi, verba volant, scripta manent; la paraula viva és intrínsecament evanescent. Només perdura fixada en text, i amb un text no es pot conversar. El Fuster oral, el gran esgrimista immediat del diví i de l humà ha desaparegut, però en aquestes entrevistes perviu, d alguna manera, un eco del que fou. Els qui no l hagen conegut, se sorprendran de la precisió, la matisada exactitud —sovint amb citacions, exemples i dades— i la claredat de les respostes. Aquesta segona edició del llibre ens ofereix setze entrevistes més que la primera. Algunes són ocasionals; d altres, en canvi, són extenses, valuoses i molt reveladores. Ara tenim un llibre més ric, més complex i complet encara que l anterior. És un plaer llegir-lo.
Del pròleg
d Enric Sòria