Nicolau Primitiu Gómez Serrano
ISBN : 978-84-9134-452-0
Colección : NEXUS
Edición : rústica
Tipo : PUV
Páginas : 150
Idioma : català
PVP : 12,00€

Amb l'estudi dels dietaris de Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971) i la recerca de la documentació familiar, l'autor ens endinsa en el pensament de l'empresari suecà, exemple de mecenes, que exercí alhora d'intel lectual i de líder cívic. Encara que el llibre se centra en l'anàlisi del manuscrit "Varia I" (1934-1935), l'autor en completa l'estudi amb la revisió de diversos textos dels volums dietarístics més importants, amb l'objecte d'oferir al lector una visió més arredonida de les aportacions de don Nicolau sobre els aspectes més recurrents del seu ideari: les connexions entre llengua i nació, el valor històric de la toponímia, la visió del valencianisme i les relacions del País Valencià amb Catalunya i Balears. Don Nicolau fou un dels escassos membres de la burgesia valenciana que es manifestà lleial a la llengua i al país en un moment en què la burgesia valenciana, encara que majoritàriament valencianoparlant, tendia a adoptar el castellà com a llengua de cultura i de relació.Con el estudio de los dietarios de Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971) y la investigación de la documentación familiar, el autor nos adentra en el pensamiento del empresario de Sueca, ejemplo de mecenas, que ejerció a la vez de intelectual y de líder cívico. Aunque el libro se centra en el análisis del manuscrito "Varia I" (1934-1935), el autor completa el estudio con la revisión de varios textos de los volúmenes dietarísticos más importantes para ofrecer al lector una visión más completa de las aportaciones de don Nicolau sobre los aspectos más recurrentes de su ideario: las conexiones entre lengua y nación, el valor histórico de la toponimia, la visión del valencianismo y las relaciones del País Valenciano con Cataluña y Baleares. Don Nicolau fue uno de los escasos miembros de la burguesía valenciana que se manifestó leal a la lengua y al país en un momento en el que la burguesía valenciana, aunque mayoritariamente valencianohablante, tendía a adoptar el castellano como lengua de cultura y de relación.

RELACIONADOS POR AUTOR


RELACIONADOS POR TEMÁTICA