Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic. aquí

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa de l'article

Humanisme polític i teorització del pactisme en la València del segle XV

Vida, obra i ideari del jurista misser Pere Belluga (1392-1468)

Autor/a: Manuel Vicent Febrer Romaguera

Editor:

Col·lecció: Cinc Segles

26,60 € 28,00 €

Disponible al editor

Termini de lliurament estimat:

Disponible en 1 setmana

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-370-9690-2

EAN:

9788437096902

Data:

13/3/2017

Idioma:

català

Format:

cartoné

Mides:

240x170 mm

Pàgines:

420

Matèria:

Història Medieval

Any:

2017

Pes:

870 gr

BIC:

BT - Biografía e historias reales / Historias reales

Sinopsi

Humanisme polític i teorització del pactisme en la València del segle XV. L estudi de la biografia i de l obra del jurista valencià del segle xv Pere Belluga (1392-1468) és el complement necessari a l edició crítica del seu Speculum principis, obra escrita entre els anys 1437 i 1441. Aquest estudi analitza l ideari jurídic de l autor, emmarcant-lo en l humanisme polític del segle xv, amb una atenció especial a l ordenament foral valencià. Belluga considerava que aquest sistema legal estava presidit pel pactisme i per la sobirania compartida entre el monarca i el poble, representat per una institució parlamentària estamental. L interès de l autor se centrava a analitzar com, a través de la presentació de «greuges» i «contrafurs», el mateix règim foral permetia corregir els abusos que podia cometre el poder reial, un sistema de garanties que, al seu entendre, era un dels elements fonamentals del pactisme valencià.Este estudio analiza el ideario jurídico del jurista valenciano Pere Belluga (1392-1468), enmarcándolo en el humanismo político del sigloXV, con una atención especial al ordenamiento foral valenciano. El interés del autor se centraba a analizar cómo, a través de la presentación de «agravios» y «contrafueros», el mismo régimen foral permitía corregir los abusos que podía cometer el poder real.