Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

En l'horitzó de la història ibèrica

Pobles, terres, sobiranies (Segles V-XV)

Autor/a: Rafael Narbona Vizcaíno

Editor: Afers

Col·lecció: Recerca i pensament

20,90 € 22,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-16260-06-5

EAN:

9788416260065

Data:

4/6/2015

Idioma:

català

Mides:

210x135 mm

Pàgines:

452

Matèria:

Història Medieval

Any:

2015

Pes:

0 gr

BIC:

HB - Humanidades / Historia

Sinopsi

En l'horitzó de la història ibèrica. La irregular romanització de la península Ibèrica davant el perse verant arrelament de les formes més recalcitrants d?indigenisme autòcton s?accentuà més arran del procés de fragmentació regional i germànica de l?última Antiguitat, mentre que l?època dels visigots només introduí una pàtina d?homologació cultural entre les elits dirigents, gràcies a l?acció de bisbats, concilis i monestirs. La conquesta islàmica dissolgué aquells fonaments febles i diri gí els pobles i territoris hispànics sota una nova òrbita, molt més propensa a l?Orient que a les transformacions socials iniciades a l?Europa de l?alta Edat Mitjana. Aquesta situació d?hegemonia an dalusina donà lloc a un efecte inesperat amb el naixement dels primers nuclis muntanyesos de resistència. Després, la decadència interna del califat de Còrdova afavorí el desenvolupament d?aque lla heterogeneïtat de regnes i comtats sota les diverses formes del feudalisme, que amb una vocació guerrera i expansiva feren créixer un control territorial privatiu sobre un al-Àndalus retràctil, malgrat la recepció contínua de nous contingents nord-africans. El resultat final fou l?eclosió d?un planter de regnes cristians que rivalitzaren entre ells per aconseguir el predomini peninsular, fent possible la ignició des del segle XIII d?un conjunt molt diferenciat de pobles, territoris i sobiranies, que a pesar del procés d?acosta ment dinàstic encapçalat per les respectives monarquies no s?es talvià el respecte a les identitats polítiques i jurídiques vigents, les quals van augmentar en els segles XIV i XV. L?organització de les societats polítiques dels regnes, amb les corts, juntes, germandats, unions, diputacions i generalitats, però també amb lloctinències, governacions i audiències reials individualitzades, acabaren de dibuixar unes formes de govern pròpies en cada espai del com plex mosaic ibèric. De fet, els Reis Catòlics, mitjançant la unió de les corones de Castella i Aragó, van reconèixer aquella herència tan carismàtica de l?Edat Mitjana que significa encara avui l?origen més remot de les moltes identitats hispàniques.