L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d'al-Àndalus. Més enllà d'aquest debat, la present obra empra els mètodes de l'arqueologia hidràulica i l'anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l'evolució de l'horta en relació amb la societat andalusina, que s'hi erigeix com l'autèntic objecte d'estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l'Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l'evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d'adscripció cronològica per a cada fase. També s'analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d'una societat tributària com era l'andalusina.La Huerta de Valencia es el área irrigada histórica más grande y conocida del Mediterráneo occidental y durante mucho tiempo se discutió cuales habían sido sus verdaderos orígenes, que ahora sabemos vinculados, sin duda, al periodo de al-Andalus. Más allá de este debate, la presente obra emplea los métodos de la arqueología hidráulica y el análisis morfológico de las estructuras agrarias para analizar la formación y la evolución de la huerta en relación con la sociedad andalusí, que se erige como el auténtico objeto de estudio. ¿En qué momento, cómo y por qué forjaron y ampliaron los grupos campesinos andalusíes la Huerta de Valencia? Aquí se proponen varias fases de construcción, que parecen estar relacionadas con la evolución y los cambios sociales que se produjeron durante aquella época, e incluso se plantea una hipótesis de adscripción cronológica para cada fase. También se analiza el papel de la ciudad de Valencia en la formación de la huerta, como sede del mercado y del poder, así como el papel que pudieron tener los diversos estados islámicos andalusís en toda aquella evolución, en el contexto de una sociedad tributaria como era la andalusí.