Ramon Trobat ha estat titllat com una figura representativa del moviment profrancès i, malgrat tot, té ben poc a veure amb la resta de catalans afins a França després de la Guerra dels Segadors. No hi ha cap altre polític català de les seves característiques. Les seves semblances se circumscriuen només al fet del seu «exili» al nord de Catalunya, sota dominació de França, al seu lligam amb el rei de França davant d?un impossible retorn al Principat. L?exclusió del perdó general del rei Felip IV a partir de 1652 el va situar en una posició d?obsessiva filiació francesa per conservar el patrimoni familiar. L?estudi de Ramon Trobat és el de tot un país, el de tota una generació que evoca un possible camí de Catalunya al marge d?Espanya, però és també el del declivi d?una elit, simbolitzat pel tractat dels Pirineus (1659) i l?annexió del Rosselló a França. La defensa de França pot ser interpretada a la fi del segle XVII com la de la formació de la nació catalana, lligada a la modernitat. Trobat, convertit en intendent de la França de Lluís XIV, esdevé el lligam entre 1640 i la fi del segle XVII, entre l?aliança i el rebuig absolut de Catalunya respecte a França. Trobat arriba a ser un dels catalans amb més influència en una de les monarquies més poderoses d?Europa, un fet que no pot ser omès per la historiografia, ja que és imprescindible per entendre l?evolució del pensament polític català a les portes de la Guerra de Successió.Ramon Trobat ha sido tildado como una figura representativa del movimiento profrancés y, a pesar de todo, tiene poco que ver con los catalanes afines a Francia tras la Guerra dels Segadors. No hay ningún otro político catalán de sus características. Sus semejanzas se circunscriben solo al hecho de su «exilio» al norte de Cataluña, bajo la dominación de Francia, a su vínculo con el rey de Francia ante un imposible retorno al Principado. La exclusión del perdón general del rey Felipe IV a partir de 1652 le situó en una posición de obsesiva filiación francesa por conservar el patrimonio familiar. El estudio de Ramon Trobat es el de todo un país, el de toda una generación que evoca un posible camino de Cataluña al margen de España, pero es también el del declive de una élite, simbolizado por el tratado de los Pirineos (1659) y la anexión del Rossellón a Francia. La defensa de Francia puede ser interpretada a finales del siglo XVII como la de la formación de la nación catalana, ligada a la modernidad. Trobat, convertido en intendente de la Francia de Luis XIV, pasa a ser el vínculo entre 1640 y el final del siglo XVII, entre la alianza y el rechazo absoluto de Cataluña con respecto a Francia. Trobat llega a ser uno de los catalanes con más influencia en una de las monarquías más poderosas de Europa, un hecho que no puede ser omitido por la historiografía, ya que es imprescindible para entender la evolución del pensamiento político catalán a las puertas de la Guerra de Sucesión.