Fitxa del llibre
×
![]()
Perspectives diacròniques en la variació microsintàctica sincrònica
Reanálisi i cicles en els sitemes begatius del català i d'altres varietats del continuum romànic pirinenc
Editor:
Universitat de Lleida
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Perspectives diacròniques en la variació microsintàctica sincrònica. Aquesta recerca explora l expressió de la negació en les varietats del contínuum romànic pirinenc. Concretament, a través de dades dialectals actuals i de la llengua antiga, presenta una aproximació a la variació i al canvi lingüístic dels minimitzadors ( substantius que denoten quantitats mínimes d alguna cosa , com cap, gota, molla, pas, etc.) en contextos negatius. La recerca s enceta amb una revisió de les nocions clau per explicar la variació i el canvi lingüístic en les expressions negatives. Als capítols centrals, s analitzen els minimitzadors pirinencs i s evidencia l interès filològic i el potencial explicatiu d aquestes marques quant a l evolució de la negació. S estableixen dues fases en la reanàlisi dels minimitzadors: la primera dóna lloc al seu ús com a TPN lligats inicialment a la quantificació i, posteriorment, com a marques amb propietats discursives pròpies; i la segona explica multifactorialment la renovació de la negació oracional (Cicle de Jespersen). La simbiosi de les dades sincròniques i diacròniques presentades, fins ara inexplorades, enriqueix l aproximació teòrica a les tendències i patrons de l evolució de la negació en les llengües naturals.Esta investigación explora la expresión de la negación en las variedades del continuo románico pirenaico. En concreto, mediante datos dialectales actuales y de la lengua antigua, se presenta una aproximación a la variación y al cambio lingüísticos de los minimizadores ( sustantivos que denotan cantidades mínimas de algo , como cap, gota, molla, pas, etc.) en contextos negativos. La investigación comienza con una revisión de las nociones clave sobre la variación y el cambio lingüísticos de las expresiones negativas. En los capítulos centrales se analizan los minimizadores pirenaicos y se destaca su interés filológico y su potencial explicativo en la evolución de la negación. Se establecen dos fases en la reanálisis de los minimizadores: la primera, sobre el uso de los minimizadores como TPNs ligados a la cuantificación y como marcas con propiedades discursivas propias; y la segunda, que explica multifactorialmente la renovación de la negación oracional (Ciclo de Jespersen). La simbiosis de los datos sincrónicos y diacrónicos inexplorados presentados enriquece la explicación de las tendencias y patrones de evolución de las marcas de negación en el conjunto de las lenguas naturales.