Fitxa de l'article
eBook
×
![]()
Las voces de Theresa Hak Kyung Cha
Trauma, silencios, balbuceos
Autor/a:
Ana Pol Colmenares
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Biblioteca Javier Coy
Termini de lliurament estimat:
Sinopsi
"Las voces de Theresa Hak Kyung Cha: trauma, silencios, balbuceos" es una tentativa de describir la poética de la artista estadounidense de origen coreano (1951-1982). Es pronunciar 'to live' y 'to leave', y asomarse a esa desconcertante diferencia (para quienes el inglés no es su lengua materna) entre vivir y separarse. La distancia inaprensible que llega a través de ese oscilar de la voz da algunas pistas del balbucir que acompaña a su condición de exiliada. El lenguaje roto deja aparecer entre sus fisuras algún resto de vida, como una pequeña planta abriéndose paso en un muro. Una planta o las letras de una pintada que juegan a quebrar su propio mensaje, el tiempo, su alcance. En Cha las palabras acogen los huecos, las criptas, los errores, los desvíos, los giros, lo falso, lo no dicho, los fantasmas y su murmullo transgeneracional. Penetran hasta los huesos. Como Morfeo, cuestionan las deformaciones que convocan los sueños. Adentrarse en su trabajo es moverse entre el espesor cambiante de los relatos que van de boca en boca, en el cuerpo a cuerpo y que conforman el habla afectiva del siglo XX: agitada por el trauma."Las voces de Theresa Hak Kyung Cha: trauma, silencios, balbuceos" és una temptativa de descriure la poètica de l'artista estatunidenca d'origen coreà (1951-1982). És pronunciar 'to live' i 'to leave', i apuntar-se a aqueixa desconcertant diferència (per als qui l'anglès no és la llengua materna) entre viure i separar-se. La distància inaprehensible que arriba a través d'aquesta oscil·lació de la veu dona algunes pistes del balbuceig que acompanya la seua condició d'exiliada. El llenguatge trencat deixa aparèixer entre les fissures alguna resta de vida, com una petita planta que s'obri pas en un mur. Una planta o les lletres d'una pintada que juguen a trencar el seu missatge, el temps, el seu abast. En Cha les paraules acullen els buits, les criptes, els errors, els desviaments, els girs, la falsedat, allò no dit, els fantasmes i el seu murmuri transgeneracional. Penetren fins als ossos. Com Morfeu, qüestionen les deformacions que convoquen els somnis. Endinsar-se en el seu treball és moure's entre el gruix canviant dels relats que van de boca en boca, en el cos a cos i que conformen la parla afectiva del segle XX: agitada pel trauma.