Fitxa del llibre
×
![]()
La fi de la dinastia catalana
Autor/a:
Ernest Belenguer Cebrià
Editor:
Afers
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Historia general
Sinopsi
Ernest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l Institut d Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com també Jaume I i el seu regnat (2008), Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (2015) o Els Trastàmara (2019). Així mateix, ha dirigit obres de síntesi sobre territoris de la Corona d Aragó i els seus regnes com són la Història del País Valencià (6 volums), la Història de les Illes Balears (2 volums, 2004), la Història d Andorra (2005) i la Història de la Corona d Aragó (2 volums, 2007). Al capdavall, Ernest Belenguer és un historiador d ampli recorregut polivalent.
Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l Humà. Aquest llibre tracta precisament d això, d una època que fins a cert punt té més d una investigació —molta més en Martí que no pas en Joan—, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament «el descurat», i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l anomenada posteriorment Corona d Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d aquesta per Martí l Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana.
Matèria:
Historia general