Fitxa del llibre
×
Defensa dels intel·lectuals
Autor/a:
Jean-Paul Sartre / Albert Mestres Emilió
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Breviaris
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Defensa dels intel·lectuals. En el otoño de 1965, en plena efervescencia de su compromiso político y de la celebridad que le precedía alrededor del mundo, Jean-Paul Sartre viajó a Japón, donde dio, en las ciudades de Tokyo y Kioto, tres conferencias sobre el papel de los intelectuales en la sociedad contemporánea. Dado que hacía solamente cinco años de la publicación del primer volumen de la Crítica de la razón dialéctica, exponente definitivo del giro de su pensamiento hacia el marxismo, el tema escogido para las conferencias parecía más bien de tono menor, pero bastante razonable, ya que iban dirigidas a la gente de un país abocado con entusiasmo de converso a la economía capitalista. Sin embargo, al retomar la cuestión del compromiso del intelectual, objeto de una de sus obras teóricas más difundidas, ¿Qué es literatura? (1948), Sartre no dejaba de abordar un problema muy controvertido en el ámbito marxista, al mismo tiempo que reincidía en la preocupación invariablemente sostenida hasta la fin de su vida. Defensa de los intelectuales –título conjunto de las tres conferencias, <<¿Qué es un intelectual?>>, <> y <<¿Es un intelectual el escritor?>>– se sitúa justo en medio del punto más alto y más abajo de la esperanza revolucionaria, siempre ligada a las vivencias de Sartre. Si en 1960 se trataba para él de incorporarse al marxismo desde el rigor filosófico, en 1970 se despedía como un <>, a la espera de encontrar relevos entre las nuevas generaciones herederas del 68.A la tardor de 1965, en plena efervescència del seu engatjament polític i de la celebritat que el precedia arreu del món, Jean-Paul Sartre viatjà al Japó, on donà, a les ciutats de Tòquio i Kioto, tres conferències sobre el paper dels intel lectuals en la societat contemporània. Atès que feia solament cinc anys de la publicació del primer volum de la Crítica de la raó dialèctica, exponent definitiu del tomb del seu pensament cap al marxisme, el tema escollit per a les conferències semblava més aviat de to menor, però prou raonable, ja que anaven destinades a la gent d un país abocat amb entusiasme de convers a l economia capitalista. Tanmateix, en reprendre la qüestió de l engatjament de l intel lectual, objecte d una de les seues obres teòriques més difoses, Què és literatura? (1948), Sartre no deixava d abordar un problema força controvertit en l àmbit marxista, alhora que reincidia en la preocupació invariablement sostinguda fins a la fi de la seua vida. Defensa dels intel lectuals –títol conjunt de les tres conferències, «Què és un intel lectual?», «Funció de l intel lectual» i «És un intel lectual l escriptor?»– se situa just enmig del punt més alt i més baix de l esperança revolucionària, tothora lligada a les vivències de Sartre. Si en 1960 es tractava per a ell d incorporar-se al marxisme des del rigor filosòfic, en 1970 s acomiadava com a «intel lectual clàssic», a l espera de trobar relleus entre les noves generacions hereves del 68.