Fitxa del llibre
×
![]()
Arquitectura y urbanismo valenciano en el franquismo (1939-1975)
Autor/a:
Pascual Patuel Chust
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Publicacions Generals
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Arquitectura y urbanismo valenciano en el franquismo (1939-1975). Aunque los casi cuarenta años que duró el franquismo constituyen una etapa dominada por el autoritarismo político, en el contexto de la arquitectura y el urbanismo desarrollados en el seno del mundo valenciano hay que valorar la labor de muchos arquitectos que supieron entroncar con la modernidad constructiva urbanística y convertirse en excelentes profesionales, a pesar de los condicionantes y las directrices impuestos por un gobierno dirigista. Guiados por el eje cronológico y la evolución de las tipologías constructivas y los diseños urbanísticos, en el horizonte que se abre tras la Guerra Civil española se puede deslindar bien la presencia de dos periodos arquitectónicos que compartieron cronología, inquietudes y lenguajes. Tras la contienda se registra la misma vuelta al tradicionalismo que observamos en las artes plásticas, con un tipo de arquitectura historicista que retoma planteamientos anteriores a los años veinte. La conexión en el ámbito internacional se produce a mediados de la década de los cincuenta y se sustantivará fundamentalmente en el movimiento moderno. Atendiendo a esta situación, el texto se ha vertebrado en dos bloques cronológicos que intentan ensamblar la relación dialéctica entre urbanismo y arquitectura: "El historicismo y la postguerra" y "La renovación racionalista de mediados de los cincuenta". Una contribución fundamental al conocimiento de nuestra arquitectura reciente y el ámbito urbanístico en el que creció, insertos en sus contextos correspondientes, porque es difícil apreciar algo que no se conoce suficientemente.Encara que els quasi quaranta anys que va durar el franquisme constitueixen una etapa dominada per l'autoritarisme polític, en el context de l'arquitectura i l'urbanisme desenvolupats en el si del món valencià cal valorar la labor de molts arquitectes que van saber entroncar la modernitat constructiva urbanística i convertir-se en excel lents professionals, malgrat els condicionants i directrius imposats per un govern dirigista. Guiats per l'eix cronològic i l'evolució de les tipologies constructives i dissenys urbanístics, en l'horitzó que s'obri després de la Guerra Civil espanyola es pot partionar bé la presència de dos períodes arquitectònics que van compartir cronologia, inquietuds i llenguatges. Després de la contesa es registra la mateixa tornada al tradicionalisme que observem en les arts plàstiques, amb una mena d'arquitectura historicista que reprèn plantejaments anteriors als anys vint. La connexió en l'àmbit internacional es produeix a mitjan dècada dels cinquanta i es substantivarà fonamentalment en el moviment modern. Tenint en compte aquesta situació, el text s'ha vertebrat en dos blocs cronològics que intenten acoblar la relació dialèctica entre urbanisme i arquitectura: "L'historicisme i la postguerra" i "La renovació racionalista de mitjan cinquanta". Una contribució fonamental al coneixement de la nostra arquitectura recent i l'àmbit urbanístic en el qual va créixer, inserits en els seus contextos corresponents, perquè és difícil apreciar alguna cosa que no es coneix prou.