Fitxa del llibre
×
![]()
Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna
Estudis en homenatge a la professora Carme Pérez Aparicio
Autor/a:
Amparo Felipo Orts
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Varis
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Història Moderna
Sinopsi
Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. Es reuneixen en aquest llibre d'homenatge a la professora Carme Pérez Aparicio catorze estudis centrats en la noblesa valenciana des de facetes diverses. Obrin les seues pàgines un conjunt de treballs que, interessats pels habitatges nobles, permeten assistir a la fundació Vilafranquesa, visitar el palau dels comtes d'Almenara o endinsar-se en l'espai domèstic dels senyors de Guardamar. Mostra també als comtes del Real litigant per la terra o als regants de Castelló de la Plana elaborant les seues ordenances i es fa ressò de l'ascens social de la nissaga dels Pujalt durant el segle XVI, del marquès de Castellnou en el XVII i dels descendents de Jaume Roig en el XVIII, així com de nobles i plebeus il legítims, que cerquen en la legitimació la integració familiar. Acudeix a les polèmiques sobre l'expulsió dels moriscs amb Fonseca i s'apropa a la conflictivitat nobiliària de la mà de don Joan Boïl d'Arenós i del marquès de Quirra. Se situa, finalment, davant la Guerra de Successió, observada des de l'opció política del comte de Parcent i de la confiscació de la biblioteca del comte de Cervelló. En suma, unes visions que reflecteixen la complexitat d'un grup social tan influent durant l'època moderna.Se reúnen en este libro de homenaje a la profesora Carme Pérez Aparicio catorce estudios centrados en la nobleza valenciana desde diversas facetas. Abren sus páginas un conjunto de trabajos que, interesados por las viviendas nobles, permiten asistir a la fundación Vilafranquesa, visitar el palacio de los condes de Almenara o adentrarse en el espacio doméstico de los señores de Guardamar. Muestra también a los condes del Real litigando por la tierra o a los regantes de Castellón de la Plana elaborando sus ordenanzas y se hace eco del ascenso social del linaje de los Pujalt durante el siglo XVI, del marqués de Castellnou en el XVII y de los descendientes de Jaume Roig en el XVIII, así como de nobles y plebeyos ilegítimos, que buscan en la legitimación la integración familiar. Acude a las polémicas sobre la expulsión de los moriscos con Fonseca y se acerca a la conflictividad nobiliaria de la mano de don Juan Boïl de Arenós y del marqués de Quirra. Se sitúa, finalmente, ante la Guerra de Sucesión, observada desde la opción política del conde de Parcent y de la confiscación de la biblioteca del conde de Cervelló. En suma, unas visiones que reflejan la complejidad de un grupo social tan influyente durante la época moderna.
Matèria:
Història Moderna