Fitxa del llibre
×
![]()
L'assaig com a forma
Autor/a:
Theodor W. Adorno
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Breviaris
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
L'assaig com a forma. Para Adorno el ensayo es una "experiencia intelectual abierta", utópica en sus intenciones, que alcanza contenidos de verdad a través de su desarrollo. En esta vigorosa elucidación sobre el lugar que ocupa el ensayo, en el campo de tensión que tiene por un lado al arte y por el otro a la ciencia, el autor indaga sobre la peculiaridad de este género, su relación con la idea de método, sus formas de proceder, su contenido plausible de conocimiento y de verdad en proceso. Pero no lo hace en abstracto, sino en el contexto preciso de la evolución de las ideas y su complejo condicionamiento social. A pesar de los esfuerzos de Simmel, Lukács, Kassner o Benjamin, en el ámbito alemán, la filosofía no se ha fiado nunca de la propuesta de indagación tentativa que supone el género del ensayo, esencialmente asistemático, tangencialmente concreto, alejado de lo general, universal, duradero y originario. De aquí la reivindicación que hace Adorno de la estrategia formal del ensayo, la más cercana a su propia lucha contra la lógica despótica de la identidad, contra la primacía del sistema, contra el ideal del "deductivismo" en filosofía, y a favor de la unidad no coactiva de lo múltiple, siempre autocrítica, siempre revisable, siempre "en camino" Per Adorno l'assaig és una "experiència intel lectual oberta", utòpica en les seues intencions, que assoleix continguts de veritat a través del seu desplegament. En aquesta vigorosa elucidació sobre el lloc que ocupa l'assaig, en el camp de tensió que té en un costat l'art i en l'altre la ciència, l'autor indaga sobre la peculiaritat d'aquest gènere, la seua relació amb la idea de mètode, les seues formes de procedir, el seu contingut plausible de coneixement i de veritat en procés. Però no ho fa en abstracte, sinó en el context precís de l'evolució de les idees i el seu complex condicionament social. Malgrat els esforços de Simmel, Lukács, Kassner o Benjamin, en l àmbit alemany, la filosofia establerta no ha deixat de malfiar-se de la proposta d'indagació temptativa que és l'assaig, essencialment asistemàtic, tangencialment concret, allunyat d'allò general, universal, durador i originari. D'ací la reivindicació que fa Adorno de l'estratègia formal assagística, la més propera a la seua pròpia lluita contra la lògica despòtica de la identitat, contra la primacia del sistema, contra l'ideal del "deductivisme" en filosofia, i a favor de la unitat no coactiva d'allò múltiple, sempre autocrítica, sempre revisable, sempre "en camí"