Fitxa del llibre
×
![]()
La cort napolitana (Obra Completa) d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa
Autor/a:
Abel Soler Molina
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Publicacions Generals
Termini de lliurament estimat:
Disponible en 1 setmana
Sinopsi
La cort napolitana (Obra Completa) d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa. Aquesta magna obra, La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de 'Curial e Güelfa', de gairebé cinc mil pàgines, estructurada en tres volums ?en certa manera autònoms? estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d'Àvalos, a qui s'atribueix l'autoria del Curial a partir d'una anàlisi exhaustiva de les fonts literàries de la novel la i dels referents historicoculturals. Al volum I es revisa la convivència a Nàpols d'humanistes italians amb autors ibèrics, en castellà i en català, amb un seguiment prosopogràfic de gairebé 300 cortesans relacionables amb les lletres. El segon volum aborda aspectes lingüístics de la novel la, com ara les preferències lèxiques valencianes, els nombrosos italianismes i alguna interferència del castellà, el francés i l'occità. I al volum tercer s'analitza l'ambientació del Curial i es desxifra una elaborada i curiosa onomàstica, amb una evident càrrega al legòrica i clars paral lelismes amb personatges històrics de l'Europa cavalleresca del segle xv.Esta magna obra, La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de 'Curial e Güelfa', de casi cinco mil páginas, estructurada en tres volúmenes ?en cierto modo autónomos? estudia a fondo la cultura literaria de la corte y sus protagonistas, con especial atención a Enyego d'Àvalos, a quien se atribuye la autoría del Curial a partir de un análisis exhaustivo de las fuentes literarias de la novela y de los referentes histórico-culturales. En el volumen I se revisa la convivencia en Nápoles de humanistas italianos con autores ibéricos, en castellano y en catalán, con un seguimiento prosopográfico de casi 300 cortesanos relacionables con las letras. El segundo volumen aborda aspectos lingüísticos de la novela, como por ejemplo las preferencias léxicas valencianas, los numerosos italianismos y alguna interferencia del castellano, el francés y el occitano. Y en el volumen tercero se analiza la ambientación del Curial y se descifra una elaborada y curiosa onomástica, con una evidente carga alegórica y claros paralelismos con personajes históricos de la Europa caballeresca del siglo xv.