Fitxa del llibre
×
![]()
Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII).
Diplomatari. Comandes i societat.
Autor/a:
María Bonet Donato
Editor:
Universitat de Lleida
Col·lecció:
El Comtat d'Urgell
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Història Medieval
Sinopsi
Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII).. El llibre s endinsa en els temps d assentament i consolidació de l orde militar de l Hospital de Sant Joan de Jerusalem en les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII.
Es tracta d una de les institucions de regulars més importants a la Corona d Aragó medieval, ja que, en establir-s hi, va contribuir a la reorganització dels poders, visible en la reconfiguració de la classe nobiliària, i a les transformacions de les societats.
Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus als segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també de la seva quotidianitat social, econòmica, política i fins i tot espiritual. Les autores inclouen la transcripció de diferents pergamins, no només de la institució sinó també altres de particulars que van acabar integrats en el mateix fons.
L estudi es vertebra en quatre capítols: el primer es dedica a les raons per les quals la institució va arrelar a la regió i a la manera com ho va fer; el segon, a l organització que va adoptar; el tercer, al patrimoni que va aconseguir, i el quart, a les relacions entre la pagesia i els senyors hospitalers.El libro se adentra en los tiempos de asentamiento y consolidación de la orden militar del Hospital de San Juan de Jerusalén en las tierras noroccidentales catalanas del Pallars y el Urgell y en las nororientales aragonesas de la Ribagorza , en los siglos XII y XIII.
Se trata de una de las instituciones de regulares más importantes en la Corona de Aragón medieval, ya que, al establecerse, contribuyó a la reorganización de los poderes, visible en la reconfiguración de la clase nobiliaria, y en las transformaciones de la sociedad.
Sus fondos documentales contribuyen a documentar y a conocer mejor la vida de los hombres y de las mujeres de la región de los Pirineos en los siglos XII y XIII, tanto desde el punto de vista de su proximidad a los hospitalarios como también de su cotidianidad social, económica, política e incluso espiritual. Las autoras incluyen la transcripción de diferentes pergaminos, no sólo de la institución sino también otros de particulares que acabaron integrados en el mismo fondo.
El estudio se estructura en cuatro capítulos: el primero se dedica a las razones por las que la institución arraigó en la región y a la forma en que lo hizo; el segundo, a la organización que adoptó; el tercero, al patrimonio que consiguió, y el cuarto, a las relaciones entre el campesinado y los señores hospitalarios.
Matèria:
Història Medieval