Fitxa del llibre
×
![]()
Aigua per al pa, aigua per al sucre
La construcció de les sèquies de Palma i d'en March a l'Alfals de l'Horta de Gandia. Segles XIII iXV
Autor/a:
Ferran Esquilache Martí
Editor:
Universitat de Lleida
Col·lecció:
BIBLIOTECA JAVIER COY D'ESTUDIS NORD-AMERICANS
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Història Medieval
Sinopsi
Sota el títol Aigua per al pa, aigua per al sucre, aquest treball estudia el paisatge agrari de la Séquia de Palma i la Séquia d'en March, dos sistemes hidràulics que es localitzen a la partida de l'Alfàs, enclavada entre els rius Serpis i Vernissa i inserida als termes municipals d'Ador, Palma i Beniarjó, a la Safor (País Valencià). Gràcies a la combinació de l'arqueologia hidràulica i la documentació escrita, l'estudi evidencia que la Séquia de Palma fou construïda a mitjan segle XIII per la societat cristiana -tot i que probablement reaprofitava en part una canalització prèvia d'origen andalusí- a fi d'ampliar la superfície irrigada i consolidar el poblament cristià a Palma i Ador. La Séquia d'en March fou construïda el 1457 a iniciativa d'Ausias March, senyor de Beniarjó, per augmentar la producció de sucre. Les noves terres irrigades no foren dedicades exclusivament al conreu de la canyamel, però van permetre incrementar-ne la producció tot garantint igualment l'abastiment local de blats. Malgrat la diferència cronològica i l'extensió desigual entre ambdós sistemes, tots dos responen en darrera instància a la mateixa finalitat: l'obtenció de renda per part dels senyors.Bajo el título Aigua per al pa, aigua per al sucre, éste trabajo estudia el paisaje agrario de la Séquia de Palma y la Séquia de en March, dos sistemas hidráulicos que se localizan en la partida de Alfàs, enclavada entre los ríos Serpis y Vernissa, en los términos municipales de Ador, Palma y Beniarjó (País Valenciano). Gracias a la combinación de la arqueología hidráulica y la documentación escrita, el estudio evidencia que la Séquia de Palma fue construida a mediados del siglo XIII por la sociedad cristiana -aunque probablemente reaprovechando en parte una canalización de origen andalusí- para ampliar la superficie irrigada y consolidar el poblamiento cristiano en Palma y Ador. La Séquia de en March fue construida en 1457 a iniciativa de Ausias March, señor de Beniarjó, para aumentar la producción de azúcar. Las nuevas tierras irrigadas no fueron dedicadas exclusivamente al cultivo de la caña, pero permitieron incrementar la producción, garantizando igualmente el abastecimiento local de trigos. A pesar de la diferencia cronológica y la extensión desigual entre ellos, ambos sistemas responden en última instancia a la misma finalidad: la obtención de renta por parte de los señores.
Matèria:
Història Medieval